Semillas del ayer

Autor: V.C Andrews i publicada el 1979.

Editorial: original: Simons i Schuster española: Random house Madadory.

Genere: Novela.

Subgènere: Terror gòtic, saga familiar.

Saga: Dollanganger, el quart llibre.

Bart, el fill que Cathy va tenir amb el marit de la seva mare, heretà la fortuna dels Foxworth. Per Bart, la seva mare i el seu oncle Chris viuen en pecat perquè conviuen com matrimoni. La presència del vell oncle Joel farà que Bart odiï també a la resta de la família. Jory queda impedit, i la seva jove dona, embarassada, es llença als braços de Bart. A Cindy no li deixen ser feliç. A tot això s'uneix l’aperdua de Chris. Des d'aquest moment un canvi es produeix en Bart i Joel desapareix d'escena.

Cathy i Chris quant eren petits van anar a viure a aquella casa junt el seus dos germans bessons cori i carrie, al morí el seu pare, que era germà del seu avi. Els van tancar cruelment a una habitació de la mansió Foxworht. Cori more assassinat per la mare per que vol casarse un altre cop i hereda els diners dels pares. Ja que ells van anar allà per que la seva mare tornes atindré l’amor del seu pare, pero, desprès tot es va tornar contra el nois i al final van fugir.

Jo el vaig agafar per la portada i el nom, em van cridar molt la atenció.

El recomano als nois i noies a partir de 15 o 16 anys o fins i tot el veig més per a persones una mica més grans, ja que té paraules difícils i no molt conegudes i es una lectura per estar atent.

EXCURSIÓ A BARCELONA

El dia 12/01/2011 hem anat tot segon d’excursió al barri gòtic de Barcelona. A las 8:30 hem sortit del col·legi hem agafat el metro i una vegada hem arribat, ens hem aturat a una plaça a esmorzar.

Després hem passejat pels carrers de Barcelona fins arribar a una catedral gòtica que hem vist des de fora. Al museu, hem vist unes maquetes de la Barcelona antiga. Més endavant en el mateix museu, hem visitat una antiga església dels reis.

Una vegada hem sortit ens hem dirigit a una església “Santa Maria del Mar” que va sofrir fins a 2 incendis i ha estat reconstruïda moltes vegades, però nomes ha estat pintada no construïda ja que, el que és l’edifici, no va a arribar a caure. Les vidrieres no són d’aquella època si no d’ara; és fàcil saber per què aquestes vidrieres són molt acolorides i en l’època antiga només es feia servir el blau que significava el cel i el vermell que significava la passió de Crist. En una de les vidrieres es pot apreciar l’escut del barça, ja que l’equip va donar diners per arreglar l’església a canvi de que posessin un escut.

EL RACO PREFERIT DEL MEU COS:

La meva part preferida del cos és l’esquena. Jo crec que és perquè és essencial per a viure o almenys per viure bé, una esquena dona molta personalitat a algú perquè la pot tenir ampla, estreta, gruixuda, prima, gran, petita. Dona forma a les samarretes, vestits...Gràcies a ella em puc ajupir, seure, estirar, jugar, ballar. Encara que també et pot presentar molts problemes per que se’t cansa i fa malt però amb un bon massatge se’t passa ràpid i sempre és agradable que algú t’estigui fregant l’esquena. També, i no sé per què em sembla una part del cos molt sensual.
Encara que a mi sempre em fa mal, em segueix agraden molt.

EL MEU NOM

El meu nom és Claudia que ve del llatí des de que sóc petita la meva mare m’ha dit que significava coixa però buscant per internet he trobat que és vanitosa jo no sé quin dels dos és però com des de sempre he cregut que és coixa doncs és el que més crec. La meva mare sempre m’ha dit “Clau”, i els amics Claudia encara que hi ha una amiga que de vegades em diu Clau però només ella, la meva millor amiga també es deia Claudia. Les nostres famílies es coneixien des feia molt temps. Quan vaig néixer el meu pare em va voler posar Eva, li vaig preguntar per què i em va dir per que era curt, però , la meva mare em va posar Claudia a ella li agradava més. Sempre he tingut problemes amb el meu nom, ja que quant era petita ens trobàvem veïns i coneguts pel carrer i deien que mona ,com et dius i jo contestava Claudia i ells deien Laura i jo tornava a dir Claudia i ells Carla i a la tercera ja l’entenien però jo com sempre em passava el mateix estava farta i ara encara alguna vegada em passa. A mi m’agrada molt, mes que Eva.

10 moments de feliçitat

1- Son las dues i recullo ràpid,surto corrent ,i, ell esta allà a fora esperar-me per acompanyar-me a casa.

2- Miro las seva foto, em poso contenta i recordo les baralles, els cops que em portava amb ella al carrer, encara que no volgués, però, era la meva germana i era normal.

3- A hivern, paso per el forn del costat de casa meva i fa aquella oloreta de pastes i pa recent fet.

4- Estic a casa per la tarda, esperant aquella persona, sona el timbre vaig corrent i , es ell.

5- La meva mare be de comprar i veig que ma comprat dallo del que mes m’agrada.

6- Cada diumenge dinem a casa del meus avis, i el dia que la meva avia fa pastís de patata mengo millor que mai, m’agrada moltísim.

7- Jo li pregunto a la meva mare, puc anar a la perruqueria? I ella em diu. Si la setmana que be, això em torna vogia, ja que mancant-te que em massatge sin el cap i porta un nou tall.

8- Es dissabte pel matí, es molt d’ora miro per l’escletxa de la finestra i veig que el sol encara no a sortit del tot i penso, hay però cies festa, em dono mitja volta ma poso millor i em dormo un altre cop.

9- Es diumenge per la tarda estic amb ell al sofà arropo sota el seu braç, ballem un peli juntets,i asclar amb la meva mare i seu marit també.

10- Aquelles vegades que passegem per el màgic, agafats de la ma, i , em sento la persona mes feliç del mon.